Edu Borja: Tallers

COM CONSTRUIR TITELLES FÀCILS A CASA.

Podeu visitar el meu canal de YOUTUBE "Edu Borja, teatre de marionetes" on trobareu una sèrie de videos que us seràn d'ajuda per a construir titelles fàcils a casa amb materials
que teniu al vostre abast.

Edu Borja: Tallers de Titelles Presencials
Edu Borja imparteix tallers a escoles i centres culturals tant per a xiquets com per a adults. Es tracta de sessions que puguen durar d'una hora en avant on els assistents es construiràn un titella amb els materials i indicacions que durà el monitor i se l'emportaràn a casa.

Males hores per a la lírica. La cultura i l'art, com tots els altres sectors travessen moments de penúria per la mala gestió dels polítics i financers que manen al món. Retallant inversions no aconseguiràn redreçar la situació, però ells continuen endavant a la seua obsessió retalladora.
Esl artistes hem d'inventar-nos noves maneres de guanyar-nos el pa. Bo, potser no són noves. els nostres predecessors artístics d'altres generacions ja van passar-les magres i van haver d'aguditzar l'ingeni per tal de menjar cada dia.
Passar la gorra, anar a taquilla, "bodas, bautizos y comuniones", festes particulars, aniversaris, comissions festeres, fallers, ... el públic sempre es detindrà davant un titella que cobra vida i alguna moneda permetrà la subsistència.

Vinga, a pensar.

Aprenent a construir autòmates

A la llibreria de titelles "Tropos" de Madrid (vénen per internet) vaig comprar fa temps un parell de llibres en anglés sobre els autòmates mecànics on es detalla com construir autòmates de fusta no massa complicats. Amb magnífiques fotos, pots arribar a atrevir-te a reproduir-ne els models que exemplifica. Tot és posar-se i tindre la paciència de tallar les peces amb el rigor i les mides que recomana.
A Internet es poden trobar tant webs de fanàtics del tema com d'empreses que es dediquen a vendre petits autòmates de fusta o paper ja muntats o desmuntats per tal que el comprador se'ls munte a casa. Infinitat de models de personatges humans o animals creant escenes moltes vegades sincerament ocurrents i simpàtiques poden trobar-se escorcollant les pàgines referides als autòmates.
A quasi totes elles inclouen al final un apartat de links a altres llocs que tracten del tema a la xarxa i vull fer constar la web www.kugelbahn.ch on enllaça amb un fum de pàgines web de gent apassionada del autòmata i de la construcció de màquines de boles y coses així. Hi ha tal quantitat de llocs que, si vols visitar-los tots, empraràs varios dies endinsant-te en el fabulós món dels ninots mecànics.
Alguns mecanismes són tan eficients i el moviment és tan plàstic que m'han entrat ganes de reproduir-ne en maqueta alguns.
Heus ací un dels que he acabat recentment. En girar el comandament rotatori, la figura fa flexions.

Buscant a la xarxa

A la xarxa d'internet es poden trobar molts videos de titelles. Molts d'ells són fastigosos i infames, fets per quatre xiquets que filmen una xorrada amb un nino de peluix mentre estàn de broma i ho pengen a Youtube, però hi ha veritables genialitats que deixen gratament sorprés.
Evidentment, estàn els espectacles o seqüències d'espectacles de companyies professionals entre els que n'hi ha de tot tipus, però també n'hi ha filmacions espontànies de turistes que volen captar amb el telèfon mòbil mateix actuacions i improvisacions de carrer d'artistes dels que passen la gorra. Fa uns dies ja parlava del d'un gos d'un titellaire argentí.
Ací teniu una d'aquestes filmacions d'un titella-disfressa de gran ingeni que representa un Hippy amb la seua motxilla gegant fent com que toca la flaura i fa malabars per a recaptar unes monedes dels vianants. És molt versemblant. No sé de qui es tracta, però el felicite per la idea i la realització. El públic, com es veu, queda encantat. Una impressionant marioneta que arriba a comportar-se com si fos una persona.

Encara amb Juanito

Heus aquí de nou Juanito, el magnífic personatge de Sanz. Es pot observar com Sanz el té agafat pel braç amb els dits prement els gallets que el titella porta a la monyica. Els pistons que accionaven estos gallets propiciaven uns moviments al cap i la cara de Juanito completament suaus i lleugers sense haver de pressionar amb excessiva força.

Per Juanito no passen els anys

Després de posar unes fotos de la restauració de Juanito he pensat que potser seria convenient posar una foto de Juanito i de pas, també una de son pare, Paco Sanz, per tal de saber qui eren. Juanito, com ja he explicat, era la marioneta de ventríloc d'un xiquet "viu". Viu perque era el típic xiquet entremaliat que feia malifetes i feia comentaris àcids i d'allò més picant. I viu també, perquè en veure'l manipulat per Sanz, podria pensar-se que vivia, de tan realistes que resultaven els seus moviments.
Com deia, a Anna el poble de Sanz, s'ha fet en Agost passat una exposició on la familia, amablement, ha cedit algunes peces i una era Juanito, dins el seu estoig fet a la mida, com si d'un instrument musical es tractara. L'altra foto és una impagable foto d'estudi que Sanz utilitzava per a promoció publicitària a l'època. On veiem com el mestre prem de la monyica del braç esquerre el ninot per tal de controlar els gallets o botons que accionaven els moviments de la cara, el cap i el braç dret.
Una genialitat no igualada.