Paco Sanz ressuscita

L'obra del gran Paco Sanz sembla voler tornar a la vida amb les iniciatives que darrerament han mostrat al públic la figura i l'obra d'aquell gran ventríloc valencià de tanta fama a Espanya i Amèrica a la primera meitat del segle vint i que la història havia condemnat a l'oblit més cruel.

Una exposició amb grans mitjans al MUVIM de València al desembre del 2008 i un homenatge l'agost del 2009 al seu poble (Anna) han retornat al mestre un poc del protagonisme que va tindre en vida.

A la foto veiem l'aixella esquerra del ninot de Juanito mentre estava sent restaurat per a l'exposició del MUVIM. Els mecanismes continuen funcionant i el ninot es conserva prou bé malgrat els anys transcorreguts gràcies a que els descendents de Sanz han guardat els personatges a la casa familiar. Només un poc de greix per fer que les bisagres juguen i substituir els cordills de cànem d'alguns gallets permetrien que el personatge fes tot allò que el mestre va dissenyar.

Vaig tindre l'oportunitat d'assistir a la restauració ( de la pintura de la cara i mans i rentat de la roba) de Juanito, el legionari i algunes altres peces que la familia de Sanz va deixar al MUVIM per l'exposició i, emocionat davant aquells ressorts i corrioles de cent anys, vaig poder entendre el secret del repertori de moviments que Juanito demostra en la pel.lícula "Francisco Sanz i el secreto de su arte", un veritable document històric de les primeries del cinema mut on Sanz s'entestà a mostrar no només l'actuació amb els seus ninots, sinò que també mostrà, amb clara intenció didàctica, l'interior desvestit dels personatges. (Pel.licula muda de 1918 restaurada per la filmoteca valenciana).

Enmig este desert d'escoles i Universitats on enseseyar-se l'art dels titelles, la millor escola pot ser veure el treball dels mestres. Sanz era conscient del llegat tècnic que ens deixava amb els seus ninots. Les noves generacions de titellaires hem de descobrir la tècnica del mestre per a que no quede en sac trencat. És com si el mestre, des del més enllà, m'ho repetira cada nit: vinga, que tú pots fer que no es perden estos enseyaments i s'utilitzen per a fer coses encara més importants. Així que prenc l'encàrrec del mestre i miraré de no decebre'l.